Fragment 22

Josep Lluís Núñez: El 'pesident' màrtir

ALBERT PLA NUALART | Actualitzada el 31/07/2011 00:00


Albert Pla Nualart

Núñez té la dolçor sinistra d'un osset de pelfa de film de terror. No pot parlar sense que se li esquerdi la veu i l'ennuegui una emoció de sanglot i mocador. Viu en l'ambivalència emotiva d'un Tony Soprano, que després d'enviar dos sicaris a matar l'amic se li humitegen els ulls veient volar uns ànecs.

Cal remuntar-se al Capità Garfi per trobar algú que arribi al seu nivell d'autoparòdia. Té un català de lis vai dir, sànvix i cese i un castellà de se llovía, llambordins i arengada, però prou cultura per saber que la ciutat on és rei dels xamfrans copia el nom de l'equip.

Un ardor filantròpic de nou-ric el va dur al cim de la república culer, on en lloc de ciutadans hi ha sosssis. El sosssi és una raça que mentre l'equip guanya tant li fa si el pesident és mangui. Quan diu "Ho haveu vist!" parla de l'àrbit. Només s'emprenya si li roben el partit.

Poc avesat, doncs, a retre comptes, Núñez plora perquè se sent màrtir. I se'n sent perquè en coneix de pitjors amb creu de Sant Jordi. Perquè sap que si no fos per una mala conjunció astral -haver d'eixalar Josep Borrell- mai no l'haurien empaperat.

Per entendre'l només cal passar de l'això no està bé, i punt, a l'això ho fa tothom. La corrupció és un bany maria on estafar s'acaba confonent amb fer bullir l'olla. La seva ha esclatat tard i prou suaument perquè ja no ens pugui entendrir plorant entre barrots.

Font: Ara (premium)