Fragment 21

Tres fragments del "Post viu del ple municipal (juliol de 2011)":

00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.

El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat

Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.

El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.

O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!


El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".


Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.

I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
__________________________________________

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit
viatja a l'Aran
i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal:
hem feit una llei
que garantirà
l'ús de l'aranès
per cel, terra i mar.
La llei que presento
representa tant
que tinc molt present
que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar.

Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero
veu l'articulat
i vol convertir-lo
en paper muixat.
Agafa el telèfon
i truca al Pallars:
"Escúchame, Víctor,
la ley está mal.
Preséntote excusas:
voy a presentar
el día presente
recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar.

Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.