Fragment 16

Fragment del "Post viu de l'Ardanuysday" on el Víctor canta "Vete, me has hecho daño, vete":

He tornat del dinar de fi de curs. Bon dinar, al bar del Rosendo d'Isona. Ara ja puc explicar el que ha feit el Víctor al ple.

El Víctor ha posat com a primer punt de l'ordre del dia la dimissió de l'Ardanuy, amb la qual cosa l'Ardanuy heva de fer el discurs de comiat només començar el ple i, a continuació, s'heva de retirar, sinse dret a assistir a la resta del ple. Això no va anar així quan jo vaig dimitir fa tres anys, ni quan el David Riba va plegar fa un parell d'anys. Tant el David com jo vam podre assistir a tot el ple i mos vam acomiadar a la fi.

El Josep Ardanuy ha demanat llavors que la seua dimissió fos l'últim punt; el Víctor s'hi ha negat. El Josep li ha preguntat per què; el Víctor li ha contestat que eva una decisió de l'Alcalde, perquè l'Alcalde fixava l'ordre dels punts, i punt, amb dos CAMPAMENTOS. O siga que l'Ardanuy, després de pronunciar el seu discurs de comiat, ha hagut d'abandonar el ple.

Ai, Víctor, Víctor! Que sí, que tu ets l'amo de la pilota i no vols deixar jugar el dolent dolent de l'Ardanuy. Que sí, Víctor, que sí. Au, berena un poc i ja pots tornar a eixir a jugar. I recorda a tots els altres xiquets que tu ets l'amo de la pilota, i del tren elèctric, i dels màdelmans. O siga...


("Alcalde, todos somos contingentes; pero tú eres necesario")

Clar que això sirà així mentre no t'ho esboldregue tot una moció de censura.



Víctor, no plores, home. Si ho he dit només per dir-ho. No tremoles, vinga. Au, llímpia't els mocs, així. Mira. Fuig d'astí, moció de censura, fuig! Veus, ja no hi és.