Fragment 15

Fragment del "Post viu de l'Ardanuysday":

L'Ardanuysday s'acaba. I com ha d'acabar un Qualsevolnomday? Doncs tal com acaba l'original, el Bloomsday; és a dir, amb el monòleg desfermat de Molly, esposa del senyor Bloom. Per tant, per tancar l'Ardanuysday, astí va un monòleg desfermat del Víctor Orrit. Monòleg fictici, no mos confonguem.

"ja està oi tant l'Ardanuy a prendre pel sac i sense podre tancar el ple amb el seu comiat au ràbia i que a gust que m'he quedat ah satisfet ah com un orgasme sí potser una mica curt una mica... com ho diria aquell bord del blog? victororritio praecox diria sí això però m'he quedat ben a gust i el Pascual s'ha comportat prou bé sí el coi de crio sí bàsicament ha callat ah sí ha dit que ell era del grup municipal de Reagrupament perquè no li havia arribat cap expulsió hehehehe el coi de crio fent-me cas sí tu no agafis el telèfon tu no miris el correu tu no parlis gaire amb ningú hehehehe i que duri que duri la relacio amb el Pascual dic ei que aquí sí que no em convé gens una victororritio praecox no no no ui insatisfaccions pascuals? no em convenen perquè regidor insatisfet és moció de censura al canto i això no coi de crio no no? no hi és el Pascual? ei Pascual! com va tot? tu estàs satisfet? sí? també estàs satisfet amb el teu sou? perquè jo estic satisfet molt satisfet Pascual hehehe sí noi satisfeit que diria el bord del blog hehehehe bona nit Pascual sí sí déu déu au! i d'aquí a quatre anys cop de peu al cul del coi de crio i aire! sí ben a gust que em quedaré també sí satisfeit del tot sí sí sí"